::
Inici >
CRÒNICA Lleida-Valls 2010 (08-05-2010)CRÒNICA Lleida-Valls 2010 (08-05-2010)
Per Alba Ruiz
El passat dissabte 8 de maig 11 socis i simpatitzants del BTT Valls vam decidir desafiar aquest clima tant inestable per recórrer durant tot el dia els camins desde Lleida capital fins a la nostra ciutat, Valls. Un total de 97km amb un desnivell acumulat de més de 1700m).
Temps abans el nostre company Rubén plantejava la idea que escoltavem amb interès, i el Xavi F. engegava un gran engranatge perquè tot sortís “sobre rodes” : aniríem en autobús de línia fins a Lleida i amb l’ajuda de l’Antonio, el pare de l’Òscar, les bicicletes es durien en un remolc fins a Lleida; al cotxe hi carregaríem menjar i beure, aquest serviria de “cotxe escombra” i punt d'avituallament durant tot el trajecte. L’Òscar s’encarregaria de crear un sistema de suport per posar les bicicletes al remolc de manera ordenada i segura. El dia abans quedaríem la Rosa, el Rubén, El Xavi F. i jo per comprar i preparar l’esmorzar i entre el Joan i la Sònia aconseguirien el dinar, que el pujaria la Sònia en cotxe tot dinant plegats. La ruta seria Lleida-Juneda-Arbeca-Els Omellons- Tarrés-Vimbodí- L’Espluga de Francolí- Montblanc- Cabra del Camp- El Pla de Santa Maria-Valls gairebé tot per pistes. Esmorzaríem a Arbeca. Dinaríem a l’Espluga on s’unirien dos participants més. El dia abans anàvem a dormir posant espelmetes perquè tot sortís rodat després de posar-hi tanta il·lusió...
Sorprenentment després de fatídiques previsions i dies anteriors plujosos els núvols van decidir obrir-se i deixar-nos pas per a poder realitzar la ruta sota un sol esplèndid. Així que a les 7:30 érem tots puntuals a l’estació d’autobusos observant la gran obra mestra de l`Oscar: un carretó amb 12 suports per a bicis! I cap es tocava amb l’altra!!
I tan admirats estàvem que una mica més i fèiem la Valls- Lleida en BTT (sentit invers) ja que el conductor de l’autobús va decidir marxar abans de l’hora prevista i, per més Inri, l’autobús era d’una empresa subcontractada per l’empresa que nosaltres esperàvem, així que no el vam reconèixer; però per sort vam aconseguir aturar-lo en marxa. Vam tenir sort en entrar però no tanta en seure; estava tan ple de gent que vam seure on vam poder ( casi em moro intoxicada per la pudor d’una aixella, sort que no es va aixecar...).
 |
A quarts d’11 descarregàvem les bicis i començàvem la ruta tot abandonant la ciutat i cercant el primer camí direcció Juneda i endinsant-nos en la natura típica de la zona: camps sembrats d’un verd intens acompanyats de roselles d’un vermell viu (la olor a porc la obviarem que queda més poètic). El camí seguia paral·lel als canals de rec principals abraçat per plataners gegants que ens donaven la sensació de passar per un túnel de fulles clares i enllumenades. Realment preciós.
Els camins durant tot el trajecte en general sorprenentment estaven majoritàriament secs i el terra era compacte i força llis, sense gaire -per no dir gens- dificultat tècnica. Fins la població de Tarrés tot era pujada contínua, però gràcies a dues punxades en ruta vam poder descansar prou com per què es fessin amenes i gaudíssim del paisatge i del clima sense gairebé notar esgotament progressiu.
Cal dir que l’ambient era magnífic i ajudava molt a pedalar (molts riures i molta “conya”). Com a anècdota que considero obligatòria de mencionar, el comentari de'u forestal d'Arbeca ue en preguntar-nos la ruta que feiem va deixar anar: “què dieu, que aneu a Valls? És broma no?” i la sorpresa mentre el Marc reparava la primera punxada d’observar què en comptes d’una càmera li havien venut un globus verd (val més una imatge que mil paraules però). Jo també vaig voler fer de les meves i vaig perdre la rosca de la roda davantera! Quin ensurt! Quasi em quedo sense roda, però l’Òscar amb la seva vista de falcó (ell diu que és miop però tela) la va trobar; sort... I poca cosa més a destacar, perquè realment tot va sortir tan bé que es podria resumir amb un pedalar sense cap mena de preocupació al cap, tot parlant de les nostres coses.
La parada per esmorzar a Arbeca va resultar satisfactòria encara que per uns moments vam patir perquè no arribava el cotxe, però resulta que el conductor estava de camí perquè hi havia obres i tot va quedar en un ensurt així que vam poder esmorzar a dojo! (beure de diversos tipus, entrepans, barretes, plàtans, plàtans...he dit plàtans?? ;) .
I el dinar encara millor! Ens esperaven uns macarrons calents, beure i postres. Nyam nyamm!
El pitjor per mi va ser posar-nos en marxa després de dinar. Sort que no hi havia cap lloc amb gespeta prou gran com per fer-nos cabre a tots perquè sinó haguéssim acabat fent migdiada...però no, la recta final ens esperava: 36km on es trobava el pitjor tram: Montblanc-Cabra. Però aquest cop sent 13, ja que la Rosa i el seu pare es van unir a nosaltres havent dinat, tota una bona colla! Així que entre tots ho vam fer el més amè possible com per pair-los de la forma més lleugera possible.
A les 18:30 aprox. arribàvem a Valls molt emocionats perquè tot havia anat genial, tant contents que vam decidir fer arribar el comptaquilòmetres als 100km! Així que ens vam dedicar durant uns minuts a fer el “tomet” pel camp de cross del barri del Fornàs, i algun carrer més fins arribar al Vilà completant-los i acabant la ruta fent unes cervesetes a la terrasseta d’un bar, que les coses ben fetes mereixen ser celebrades amb un brindis!
Bé, segur que em deixo moltes coses que aniré recordant i segur que els que heu vingut en teniu en ment moltes més! Però tot plegat va ser ahir i encara estic insolada i cansadeta. Em queda lamentar que el Joan no pogués estrenar el seu super xubaskeru nou i acabés amb aquelles cames tan fantàsticament bronzejades a trossos, tal i com tots vam acabar (tindrem un record permanent de la sortida, això segur! ;) ) Donar les gràcies als participants per confiar en les sortides del club i als organitzadors, en especial a l’Òscar per les hores que es va estar preparant i fent els suports per les bicis, i al Xavi Fàbregas per estar a tot arreu fent de tot en tot moment i aconseguir que hagi sortit tan perfecta J. Ah, i al Rubén per cuidar de nosaltres insistint en que mengéssim barretes...i per la idea va ;P
VEURE TOTES LES FOTOS
