::
Inici >
CRÒNICA IV Dona de Ferro - Mollerussa (02-05-2010)CRÒNICA IV Dona de Ferro - Mollerussa (02-05-2010)
Per Alba Ruiz
El passat diumenge 2 de maig tres membres del BTT Valls- La Rosi, la Candela i l’Alba- vam desplaçar-nos fins a Mollerusa (Lleida) per assistir a la quarta edició de la marxa femenina La dona de ferro.
Ens sorprèn un dia fresquet amb una combinació d’ennuvolat amb clarianes que convida a pedalar.
Arribem amb el temps just però podem aturar-nos a observar les 100 participants d’aquest any i estar orgulloses de ser cada cop més en el món de la BTT. Hi ha gent de tot arreu i de moltes classes: des d’una nena d’11 anys que pedala amb la família, a esportistes d’elit, passant per moltíssimes aficionades de tot tipus. L’ambient també és diferent que en moltes marxes, potser és la il·lusió de fer pinya i comprovar que realment no som tan poques el que fa que hi hagi una màgia especial en l’aire difícil de descriure.
 |
La marxa transcorre “sobre rodes”. Sortim més o menys a l’hora prevista. Comencem a pedalar amb una sortida neutralitzada en els primers 500 metres; seguidament agafem un bon ritme general. Les tres ens situem en el grup capdavanter, tot i que en pocs minuts les més preparades (entre elles la Candela) es separen de la resta i en pocs minuts desapareixen de la nostra visibilitat. Amb la Rosi decidim agafar un ritme constant i gaudir de la pedalada- ja que entre altres coses no tenim ni el físic ni la tècnica per fer més i hem de respondre al sobrenom de “domingueres” jiji- .
El paisatge és ple d’espais oberts amb prats, canals i basses naturals. Els camins son amples i en bon estat. L’únic inconvenient és que són d’argila i hi ha massa pols i pedra solta, el terreny rellisca força, però tot plegat no ens comporta cap tipus de problema. En el moment en que es separa el circuït llarg del curt entrem en més senderons- circuït llarg- totalment ciclables (excepte alguna pujada “canyera” i alguna baixada de pedra solta). Els camins estan totalment senyalitzats i amb molts col·laboradors que no només indiquen, sinó que aconsellen i es preocupen per les participants.
Després de 33km amb un desnivell acumulat de 400m (planer amb inclinació força constant) arribem a la línia de meta. La Rosi arriba uns 100 metres abans que jo, i en aturar-nos ens adonem que no estem pas massa enrere! Sembla que encara falten més de la meitat de noies per arribar així que som felices de veure que...”no estamos tan mal!” J Però...què n’ha estat de la Candela? Doncs quan arribem ja està dutxada i tot! Ens comenta que li ha anat molt bé la marxa...tan bé que ha quedat primera!
Finalment recollim el menjar i beure juntament amb la samarreta d’obsequi (estampat molt maco, color...a la Rosi li agrada més que a mi...rosa...) i esperem a l’entrega de trofeus tot jaient al solet, quin luxe...I vet aquí que el BTT Valls té el lloc més alt del podi en la IV edició de la Dona de ferro.
Des del Btt Valls agraïm al Club Unió Ciclo-Esportiva Mollerusa la seva tasca, havent aconseguit que gaudim d’una pedalada tan especial i ben preparada com és La Dona de Ferro.
