::Inici >Crònica La Portals 2010, I volta a Montserrat en BTT (11-04-2010)

Crònica La Portals 2010, I volta a Montserrat en BTT (11-04-2010)

Per Alba Ruiz

Després d’anar tots a dormir a quarts d’una veient el tan esperat derbi Madrid-Barça a una colla de motivats del BTT Valls no se’ls acudeix res millor a fer que dormir 5 horetes i quedar a les 6:30 a l’estació d’autobusos per fer la volta sencera a la muntanya de Montserrat (53 km amb 1172 metres de desnivell acumulat) ; cal reconèixer que si t’agrada l’esport i la natura és una sortida ideal, així que al cap i a la fí a cap d’ells els hi fa mandra.

Així doncs El Xavi, el Rubén, la Rosa, el Joan i jo mateixa  els cotxes i en una hora ens presentem a Collbató, lloc de sortida de la marxa “La portals.1a volta a Montserrat en BTT”. Sortim a l’hora prevista i ens situem en unes pistes en molt bon estat, amples i assolellades.
 

Poc a poc ens anem endinsant en la bellesa de la ruta. En un principi es formen petits embussos ja que la pendent dels primers 15km és considerable i molta gent opta per baixar de la bicicleta, però poc a poc es va esvaïnt l’aglomeració dels 1000 participants i anem ascendint treient profit al plat petit tot sabent que realment val la pena pujar per després trobar-te amb les imatges “de postal” de les que es pot gaudir en aquesta muntanya, realment impressionant. A partir dels 15km toca baixar de nou  però aquest cop per l’altra cara de Montserrat, que és encara més maca donat que és la que presenta les parets més verticals i amb les formes tan característiques d'aquesta muntanya. La baixada és tan inclinada com la pujada, així que aquí toca gaudir de frens ja que el bon estat del terreny permet accelerar molt, però cal anar amb compte amb les corbes les quals són força tancades. Tot seguit pugem i baixem un quants cops fins arribar a la pujada final, que torna a ser com la primera però que resulta més dura degut al desgast dels kilòmetres que portem “a sobre”. Pedalem tant per pistes boscoses com per camps de prats i carrers de les petites poblacions per on passem gaudint de la varietat d’escenaris que visitem.
 

Sobre l' organització destaquem que per ser el primer any que es realitza la marxa ha resultat pràcticament perfecta: molt bones indicacions arreu, més de 250 persones treballant per a nosaltres, 3 punts d’avituallament molt complerts, puntualitat i ordre en la repartició de dorsals, molts punts on podies demanar ajuda, etc. Felicitacions per “La Taca” per realitzar una marxa tan complerta.
 

 
   

Per acabar, i com és normal en aquestes sortides, esdevenen moltes anècdotes: dones que s’atreveixen a fer caminades en biquini mentre al seu costat circulen mil ciclistes el 90% dels quals son homes, la Rosa descobreix que en una altra vida va ser un koala, el Joan descobreix la combinació de velocitat-corbes tancades, jo decideixo cridar l’atenció de tothom en un punt d’avituallament, el Ruben que conté un motor intern que funciona a pressió, etc. etc. Tots plegats (sense el Rubén que ha de marxar d’hora) anem a dinar a un restaurant per celebrar que ha sigut un dia fantàstic amb bon temps, un paisatge que val molt la pena veure, gran organització i fent esport en molt bona companyia.