Son els 8:00 del mati i fot un fred que arronsa la tita. De moment estic sol a l’estació de busos però ja veig arribar a algú. El Dani que tot i no tenir Facebook, el canal majoritari de convocatòria dels domingueros, s’ha afegit a la ruta. Al cap d’una estona arriba l’Oskar. Com sempre incombustible ve des de Puigpelat amb la bike però aquest cop amb calça llarga. Desprès d’uns minuts i tard com sempre, la Rosa i el Joan amb la seva Trek model “capitalista”. Quan ja no esperàvem a ningú més per que se’ns tirava el temps a sobre apareix el Javi,.... el tio amb malla curta, quin valent!
Toquen les 8:15 que prenem sortida direcció a Nulles per començar la nostra ruta, la primera intentona dels domingueros de la Valls-Tarragona-Valls. Una ruta que sobre mapa te 57kms i poc mes de 500mts de desnivell acumulat. Esperem que el temps ens respecti, però la cosa pinta malament tot i tenir uns petits clars a l’hora de la sortida. Uns núvols amenaçadors comencen a tenyir de gris el cel però que sant Molina ens agafi confessats,.... ens fiem de la previsió de meteo.cat que deia que no plouria fins a la tarda.
El camí de baixada es un camí conegut fins a l’alçada del pantà del Catllar, ja que l’hem fet en diverses ocasions. Valls, Nulles, Renau,.... a partir d’allí comença l’autentica diversió de la ruta. Un seguit de senderons els primers dels quals ja havíem pogut gaudir el la sortida nocturna del 2009, en la pedalada solidaria per Haití dels Pallaresos, etc... Abans d’arribar al pantà es on començava lo desconegut per mi. Desprès de passar-nos la cruïlla i haver de recular uns metres vam encaminar tot un seguit de senderons de lo més divertits i força ràpids que se’ns dubte, i segons la meva opinió, van ser la part mes divertida de la jornada, pel fet de ser una part desconeguda i a sobre tècnicament molt fàcil i assequible per a tots els nivells. Acabats aquest senderons arribàvem a una urbanització propera a els Pallaresos on vam tenir el primer problema. El cap de grup es va avançar un pel massa i la Rosa i l’Oskar que en aquell moment anaven a cua de grup en van errar de camí seguint les senyals del GR cap a Tarragona. Ja sigui per que davant ens vam confiar massa o no vam passar uns quants minuts a cop de telèfon intentant localitzar-nos mútuament però al final ens vam tornar a ajuntar i a prosseguir la ruta.
Poc temps va durar la tranquil·litat, un camí de baixada per un oleoducte ple de pedres esmolades va ser l’escenari ideal per que el Javi punxes la seva roda de darrere. Una ajupidaforça contundent a la càmeraque va solucionar en poc temps i vam poder continuar. Just reprendre la marxa tornava a haver-hi un seguit de senderons però aquest cop un pel més complicats per la quantitat de pedraque hi havia. No hagués suposat un problema qualsevol altre dia però la humitat que teníem aquell matí feia que les pedres estiguessin molt relliscoses i el Joan va estrenar la seva Trek fent-li llepar el dur terra pedregós del Tarragonès. Sense conseqüències ni per ell ni per la bici va aixecar-se per continuar la baixada.
Poc desprès arribàvem a la zona històrica de la jornada, el Pont del Diable. La previsió inicial era creuar el pont per dalt però les obres de restauració en el que es trobava ho van fer impossible. Vam haver de buscar una alternativa per creuar a l’altra banda del pont. Cal dir que aquella zona es molt enganyosa. No per estar a tant poca distancia del mar es una zona planera,... que va!! Penseu que si els romans van haver de fer un aqüeducte tant gran per portar l’aigua a Tarraco era per alguna cosa. La zona del Pont del diable es un continu puja-baixa molt bestia, uns desnivells molt pronunciats que vam poder assaborir en les nostres cames. Un cop arribats a Sant Pere i Sant Pau tocava ruta turística pels carrers de Tarragona per arribar mes o menys a les 11:30 al Serrallo on vam esmorzar assentats en un banc davant del port.
A això de les 12 del migdia vam reprendre la ruta amb la intenció de remuntar el riu. Va arribar un punt en que vam haver de creuar el riu. La intenció era fer-ho per un pont però quan estàvem creuant-lo vam veure un pas pel llit del riu que semblava de poca profunditat. Les aparences enganyen diuen, oi? Nomes 3 valents vam decidir creuar el riu per allí,... efectivament era mes profund del que ens imaginàvem. La resta del grup va decidir fer la volta pel pont tal i com inicialment estava previst. Desprès de reagrupar-nos de nou arribava la part mes avorrida de la jornada. Un camí recte i molt boterut que transcorria vora el riu. Les hores i els quilometres ja pesaven. Era el moment de anar fent xino-xano fins arribar a casa.
A les 14h en punt fèiem entrada a Valls. Puntualitat britànica xecs! Jejeje... A mi em van sortir un total de 60kms de ruta. Ronda de comiats i cadascú cap a casa satisfets d’un matí intens de BTT en bona companyia.
Nomes es van fer 3 o 4 fotos, coses que passen,,... això vol dir que s’haurà de repetir la sortida, oi? :D
