BTT Valls

::Inici >II Pedalada hivernal de Cervera 2010

II Pedalada hivernal de Cervera 2010

Per Alba Ruiz

Sona el despertador a les 6:00 del matí d’un diumenge (una que no està acostumada...) d’alguns membres del btt Valls: Rosa, Joan, Oscar, Santi i Alba. El temps amenaça molta pluja però tot i matinar ens sentim feliços en veure que el cel ens mostra certes clarianes i ens ofereix una temperatura d’uns 5 graus. Ens endinsem en senderons ràpidament (amb un conseqüent embussament) on passarmem gran part de la pedalada; els del poble comenten que s’ha canviat l’itinerari degut al mal estat del terreny, totalment argilós i víctima de suportar un bon temps de pluja. Però ja ens agrada, el paisatge és maco i els senderons conviden a endinsarse plenament en la natura.

De camí cap a Cervera trobem els clàssics semàfors amb els que t’hi baralles tirant el cotxe endavant-enrere per tal que es posin verds, tothom té les seves teories però no sé com ens ho fem que sempre acabem fent el “pamplines” davant d’ells (eh nois desesperats! Hehe”. I en una hora ens plantem a Cervera. Trobant fàcilment el lloc i espai per aparcar, a 8 graus, cel ennuvolat i gens d’aire semblava que tot aniria “sobre rodes”.

En donar el toc de sortida comencem a pedalar, com a bons domingueros, els últims (a Haití també ens va passar, som uns empanats!) però en poc temps perdem al Santi entre la multitud (després en parlarem del Santi tranquils...) i ens quedem els altres quatre anant guanyant posicions poquet a poquet, com a bons domingueros, tot disfrutant del paisatge. Ens han indicat que els primers 11 km anem tots junts i després circuit llarg i curt es separen.

Cal fer menció, com es pot veure en la següent foto, el dorsal que li havien assignat a la Rosa,..... el suggerent 69, jejeje...

Aquí comença lo bo senyors. Cal dir que la pedalada es podria titular Descobrim junts les propietats de l’argila. Potser sí que la ruta està ben indicada, però....i el terreny? Jo el resumiria com un Aqualeón. Imagineu-vos què sentiu en seure en un tubogan del parc aquàtic: llisques com un boig, i encara que et desviis cap a dreta o esquerra tornes a lliscar cap al centre del tubogan no? Doncs més o menys és el que passa; tu vas amb la bici en un patinatge constant de “lodo” ( no sé el nom en català) i....és clar, les pujades són fantàstiques i les baixades amb corves tancades més! (per qui s’ho estigui creient, ho escric en tò irònic!) Per suposat la norma general del “parc del fang” és no posar un peu a terra si no vols que se’t quedi enganxada la sabata a un metre quadrat de fang.

Uns pocs km després de la bifurcació circuït curt/llarg sortim dels senderons amb més matolls que bici. La pasta que s’ha creat al voltant dels frens i la forquilla, el canvi...-bé, tot el que creus que és important que mínimament es vegi- comença a frenar la bici ja seriosament parlant(a mi em recorda a l’inici de la massa de fer pizzes, que no hi ha qui te la tregui de les mans com l’agafis). I què ens trobem?! Doncs ens costa distingir entre un camí ample o un ring de lluita de fang, de fet ja esperem (alguns impacients) veure sortir les dues noies en bikini disposades a matar-se rebolcades per fang però no, resulta que és el camí.

Després de 5 metres, alguns 10...ens plantegem com poden dir-li RODA a una cosa que NO RODA. Les bicis fan boikot i tot i treure el fang a cada pedalada se n’acumula un pam quadrat més! Així que tota la tropa (TOTA, inclòs els del circuït llarg que havien recolat i agafat el curt degut al pitjor estat del seu circuït) abandonem el camí disposats a travessar un camp acabat de llaurar d’unes 6 hectàrees, que es diu ràpid, que encara que sembli mentida està en millors condicions que el camí.

Evidentment allò ja sembla “humor amarillo”: desenes de persones escampades per un camp llaurat; uns pocs “dígali valents, dígali que van menjar molts petit-suis de petits”, s’atreveixen a carregar una bici que pesa uns 20 kg degut al fang i caminen amb sabates que pesen 4kg cadascuna i són 4 cops més amples que el seu peu; però la gran majoria ens passem mitja hora de rellotge fent dues passes i treien fang, dues més i treient més fang (un kg per parada). Els que disposem de frens V-brake o desconeixem què és la fibra de carboni ens caguem en el que podem i més, els treiem i fem braços com uns campions deixant-nos l’esquena i la paciència. Els que estrenen treks de més de mil euros es pregunten com pot ser que no volins les seves bicis en condicions com aquestes ( que no se m’enfadi l’elodit ;-).

Per fi passem el camp d’argila “movediza” i disposem del miracle de poder rentarles. En el moment que ens plantegem si continuar o abandonar- en aquestes alçades molta gent ha abandonat, ja sigui per desesperació o per les decenes de patilles de canvi que després hem pogut veure al renta-bicis- i no cal que ho decidim, perquè la organització decideix tancar allà el recorregut i fer-nos tornar a Cervera per carretera.

En total 20km en 3:30 d’aventura! Però molta gent es preguntarà: i el Santi? Nosaltres al cap de més de mitja hora d’haver arribat a la meta també ens ho preguntem, així que el truquem. Ens informa que és dels últims als que han deixat continuar la ruta, i, per la seva veu i comentaris, donem gràcies a no haver pogut continuar, ja que ell es troba realitzant la caminada de la seva vida costa amunt i amb una bici a l’esquena, desitjant tornar com sigui al cotxe a jaure. Al cap de més de mitja hora apareix, i no es pot dir que la seva cara ens transmetés pau i harmonia...

Bé, per acabar no podia faltar muntar-nos un pignic improvitzat arresserats de la pluja- que tard o d’hora havia d’arribar la senyora...-en un bar amb una amiga de la rosa molt simpàtica. Per cert, la Rosa fa uns pans de pessic bonissims! Ah, els acudits del Santi omplen l’ambient que ja comença a ser dels típics de les sortides domingueres (no em pregunteu què feia jo en una foto de “cuclilles” caminant enmig del bar...).

Fins aquí la crònica de la sortida, sens dubte una pedalada que recordarem tots! Però cal dir que tot i els imprevistos crec que cap de nosaltres si tornés enrera es quedaria a casa, ens ho hem passat molt bé junts i ja estem esperant una nova aventura. Així que to be continued...

*Respecte a la organització creiem que ha estat correcte tret del fet que mancaven punts d’avituallament ja que considerem que l’estat del terreny en requeria més .