BTT Valls

2009.12.13 - Pedalada per la Marató de TV3 (Cabra del Camp)

Per Dani FIguerola

La crònica des del meu punt de vista.

Això d'arribar a un lloc i que estigui tot entollat ja molesta una mica, però quan baixes del cotxe per anar a buscar el dorsal, i t'en dones compte que el -1 del termometre del cotxe és real ja et fa començar a patir, però que hi farem... a col·laborar amb la Marató de TV3. Xino xano cap al poliesportiu i no para de ploviscar..... uiuiuiui.... torno al cotxe i comentem amb l'Enric Compte si més val marxar cap a casa ara que ja tinc la bossa.

Entro al cotxe i em poso la crema d'escalfar pq masses ganes d'escalfar amb la bici, no n'hi ha. Ostres si ara neva!!!!!!!! uiuiuiuiui!!!
La organització acorda escurçar els recorreguts degut al mal temps, el llarg de 40km passa a ser de 25km i el curt de 25km passa a ser de 15km.

La sortida es dona a les 10h caient aigüaneu, pujem per una pista que s'enfila poc a poc i al cap de 10 minuts ja torna a nevar, i al cap de 5 més ja neva amb firmesa, els dits de les mans comencen a patir el fred, els dels peus ja no tinc dit gros, weu, encara m'en queden 4 més, no patiu. El paisatge amb la neu i els nuvols tapant l'horitzó és preciós, però pensant que només seràn 25 km he posat un ritme una mica altet (per a mi, ni molt menys per als altres ja que continuament em va passant algú), em passa factura el no haver escalfat i les cames ja les tinc com a pedres així que a les pujades vaig fent a ritmet el que puc.

Havent passat uns 12km el fred em derrota i tinc 2 totxanes en comptes de 2 peus, hem pujat en direcció als molins de vent que hi ha crec, i es que no es veu res i jo ja casi estic desorientat, a les baixades és divertit el fanguet que hi ha pq la bici et fa gestos estranys i a les curves.... jejejeje el fang ara ja molesta massa i després de passar per la font de _ _ _ _ (no m'en recordo) els camins son una passada com estan de trinxats per tota la gent que hi ha passat. He parat 3 cops a treure el fang de les rodes i he desistit de pujar-me la bici a l'hombro pq no podia aixeca-la més de 5 segons, ara ja només penso en arribar com sigui, em paro , em prenc TRANQUILAMENT una barreta, una pastilleta de sals minerals i foto un bon trago de beguda, em carrego de moral i apa a seguir fins al final amb plat petit casi tot, el mitjà no entrava pel fang i el canvi ja no canviaba.

Quin munt de canvis i cadenes trencades que hi ha hagut.

L'arrivada molt bé, caldo, entrepans de pernil, formatge, xoriço, tonyina, xocolata, donuts ensaimades, begudes de tota mena... calefactors!!!! tots hi estavem concentrats al davant jajajajaja. Trofeus i sortejos. Bé, un dia per a no oblidar del sufriment, però res comparat amb el que poden sofrir els de les malalties minoritaries.

Wenu, el final l'acabo aviat que he de marxar.

© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per Tinet