Diumenge 6 de desembre, quedem a les 7:00 a l'estació de busos, tot i l'oposició d'alguns integrants del "comando llangonissa-a-la-brasa", per poder ser a les abans de les 8:30 a Guissona per tenir temps a recollir el dorsal i també donar temps a que l'Oskar a vestir-se, emperifollar-se, maquillar-se,.... si es que es pitjor que les dones coix!
Emprenem la marxa 2 cotxes amb el Javi, el Campa, l'Oskar, la Rosa i un servidor (que no es un ordinador central, si no que es una paraula per denimona-se a un mateix, no se si m'explico,... buenu es igual, no em despisteu ostieee!!).... camí cap a les terres lleidetanes. Pocs kilometres abans d'arribar a Guissona primer incident: a l'Oskar se li queda el dit enganxar a la ventanilla del cotxe,... s'estava aclimatsssant deia,.... aixó li passa per posar els ditets on no toca! Aquest incident casi que en provoca un altre, la Rosa es descollonava viva dins del cotxe fregant el limit de la parada respiratoria. Arribem a Guissona pero no tenim ni idea d'on hem d'anar. El javi ens diu que hem d'anar al poliesportiu però,.... on collons esta? A aquella hora poca gent hi havia pels carrers pero en la distància divisem a una amable señora que amb un estil peculiar ens explica cap on hem de tirar,..... ¬¬ en fi, que nomes en treiem clar que hem d'anar direcció al Pla de Sant Guim. Total, que al final hi fem cap sense cap mes inconvenient.
Recollim els dirsals, alguns fan un cafetó al bar mentre d'altres menjen alguna coseta en el pisconlabis que hi havia a la mateixa cafeteria del poliesportiu. Una mica mes enllà de les 9:00 prenem la sortida. El Javi i l'Oskar decideixen fer la ruta llarga i als pocs kilometres de sortir ja els perdem de vista. L'Oskar, el matxo iberic que no li havia quedat clar el significat de "hivernal" surt amb l'equipació d'esti al complet,.... si si,... esta fatal ho sabem i lo pitjor es que ell n'es conscient!!
La Rosa, el Campa i jo (el servidor d'abans) fem la curta al mes pur estil DOMINGUERO (en majuscules si!, ouuuuyeaaahhh!!! jejeje...). La ruta sembla facil, no hi havien pujades excessivament dures i de moment tot per pistes amples i en bon estat. Van passant els kilometres fins que arriben al rpimer avituallament. Bones noticies, la Rosa encara no ha caigut, va millorant, jejeje.... Un avituallament una mica pobre, galetes per menjar, una mica de poma i aigueta per beure. Hi trobem a faltar algo de "xixa" en el tema de begudes. Foto de rigor i a continuar.