::
Inici >
CRÒNICA Esmorzar Biker de Sant Joan 2010 (27-06-2010)CRÒNICA Esmorzar Biker de Sant Joan 2010 (27-06-2010)
Per Alba Ruiz i Rosa Mª Colet
El passat diumenge 27 de juny ens varem reunir socis i simpatitzants del BTT Valls per celebrar l’Aplec Biker anual. Aquest any per diversos motius no ha estat possible una preparació anticipada de la clàssica “avalanche del pernil” entre altres coses, però finalment hem pogut disfrutar d’una tranquil•la sortida pels camins i senderons de les nostres contrades, tot aturant-nos a esmorzar un bon entrepà de botifarra amb pica-pica variat a l’ombra dels àlbers de l’arbreda de Santes Creus.
Els més matiners a les 8 han arribat al ja tradicional lloc de trobada (Estació d’autobusos), seguits dels “ressacosos” de les festes de Sant Joan i, per últim, de l’Òscar, que gairebé no pot venir per un traïdor mal de queixal. Finalment hem sortit xino-xano cap a Santes Creus, passant pel Pont d’Armentera, entre camps amb tonalitats groguenques que anuncien que ja som a l’estiu i bosquets que ens donen la tan agraïda i esperada ombra. El dia promet ser calorós, amb un sol esplèndid que ja fa unes hores que és despert i llueix a bona alçada de l’horitzó, ens adonem que hem sortit massa tard. Pel camí, ens aturem a la vora d’un cossiol on el mestre Mateus ens fa una molt bona explicació de la utilitat que tenien. El punt cultural del dia, ja podem anar a dormir tranquils que ja hem après alguna cosa... No teníem càmara pel que no vam poder fer les fotos de rigor.
Continuem el camí i, de sobte, per estrany que sembli ens trobem un toll d’aigua, els caps del grup criden “aigua!” per avisar a la resta de companys però el Xavier Arce, que estava molt motivat amb la seva Orbea nova, no se n’adona fins que no hi està damunt i es veu obligat a fer una frenada d’emergència. Els que anaven a prop seu van patir un moment per la seva pròpia integritat física, veient com la roda del darrere els passava just per davant la cara, intentant frenar les seves màquines com poden per no xocar amb ell i, finalment, esquivant-lo ja que, no sabem com, el Xavier ens va demostrar el seu equilibri, saltant per davant la bici, estil Superman i sortint corrent. Finalment, ningú cau ni es mulla, el Xavier es fa una rascada a la cama i podem continuar tot fent gresca i amb una aventura més per explicar.
Mentrestant Fàbregues i jo (Alba) ens hem avançat amb el cotxe a fer el caliu de les brases per a preparar la botifarrada. Tot i els mil inconvenients que eren d’esperar com a despistats que som (tenim carbó però no pastilles d’encendre, no tenim ganivets, ni oli, ni...ni el cap al seu lloc!) aconseguim recordar aquells capítols del último superviviente que teníem oblidats i en arribar la resta de companys poden gaudir d’uns entrepans amb botifarres fetes i oli de Siurana del bo
 |
 |
Després de menjar i reposar en un parc tan acollidor i ben cuidat a molts ens costa aixecar-nos de nou, serà que no només una persona menja baies?? ;) Però com que ens agrada pedalar finalment pugem a la bici i ens reincorporem a la ruta, aquest cop dirigint-nos cap a Aiguamúrcia i Vila-rodona, tot cercant els senderons de les tres passarel•les, on alguns atrevits les passen sobre la bici i un fins i tot fa l’intent de creuar el riu sobre la bici, quedant en un intent (no cal que digui el nom del valent oi?).
Ja sortint de l’espessor dels senderons ens adonem que aquesta s’ha intentat quedar la bici de la Rosa, de manera que ella fuig saltant i cau sobre un mur, però tot queda en un ensurt! Tant la bici com ella son a casa, tot i que amb un petit record (tranquil•la rosa que amb ferides o sense a la boda estaràs preciosa :):P) (si més no portaré uns genolls acolorits... potser marco una nova tendència a Barcelona...)
Ens reagrupem tots plegats després del petit incident i anem direcció Bràfim, on trobem la font del poble i ens remullem per evitar la calor. La tornada és calorosa i tranquil•la, tots tenim ganes d’arribar a casa per posar-nos sota la dutxa, fer un bon àpat i una bona migdiada. Arribem per camí fins a Puigpelat, on es queda l’Òscar (arriba tard per la pastilla) i la resta continuem per carretera fins a Valls per arribar abans i esquivar al màxim la calor.
Veure totes les fotos
